És una casa senyorial del segle XVII, construïda pels Ducs d’Alba durant el seu domini sobre la vila. L’edifici, de planta baixa i primer pis, té una teulada a una sola vessant que desaigua a la plaça. La façana està composta per carreus de pedra sorrenca ben escairats, visibles al voltant de les portes, mentre que la resta està arrebossada amb ciment. La planta baixa presenta tres portes: les dues principals són d’arcs rebaixats de pedra calcària, destacant pel seu color clar. A l’esquerra, una tercera porta, rectangular, segueix el mateix estil que la façana. Al primer pis, quatre balcons de ferro forjat, equidistants, emmarquen l’escut heràldic. Aquest escut ducal, coronat amb una diadema, presenta els símbols dels Beaumont i de Navarra, amb un disseny en relleu que reflecteix l’heràldica del poder aristocràtic.
La casa, propietat del ducat d’Alba, va servir com a residència fins al segle XIX, quan Don Jacobo Luis Francisco Pablo Fitz-James Stuart i Ventimiglia la va vendre a particulars. Posteriorment, l’edifici va passar per diverses mans i va ser ocupat durant la Guerra Civil per entitats polítiques i militars. Un dels períodes més notables va ser quan la casa va estar en mans de la Societat de Socors Mutus «La Humanitària», una organització benèfica que ajudava els malalts i s’encarregava dels enterraments. Amb la dissolució de la societat, la casa va ser declarada propietat de l’Estat el 1973. A finals del segle XX, l’edifici estava en deteriorament i l’Ajuntament va intervenir per reformar-lo, transformant-lo en un espai social per a la comunitat local, preservant així el seu valor històric.
